português | english | français | català

logo

Búsqueda en la base de datos

Base de datos:
FONS
Buscar:
FULLS DEL MUSEU ARXIU DE SANTA MARIA []
Referencias encontradas:
Mostrando:
1 .. 20   en el formato [Estandar]
página 1 de 42
ir a la página                         


1 / 829
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Mataró en temps de guerra (1936-1939). El dietari de Ramon Salas i Oliveras / Francesc Costa i Oller, Xavier Clavell i Nadal, Nicolau Guanyabens i Calvet
Costa i Oller, Francesc


En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, núm. 136 (juny 2023), p. 7-33 : il. (Estudis

Res no ajuda tant a conèixer la història d'una localitat com els testimonis de persones que hi van viure i han deixat constància escrita de les seves experiències. Ho van fer els mataronins Marià Ribas i Rafael Estrany. I és també el cas de Ramon Salas i Oliveras, que durant l'època de la Segona República va escriure un dietari -conservat al Museu Arxiu de Santa Maria-, del qual resulten especialment rellevants les vivències dels anys de la Guerra Civil a Mataró. Salas hi relata els fets de la vida quotidiana, trasbalsada pel conflicte bèl·lic, en el si d'una família menestral i de forta religiositat. Francesc Costa i Oller ha fet la transcripció del dietari i ha col·laborat en la redacció de notes complementàries, juntament amb Xavier Clavell i Nadal i Nicolau Guanyabens i Calvet, tots membres del MASMM.


Matèries: República espanyola II ; Guerra civil espanyola ; Fonts documentals ; Dietari ; Rereguarda ; Vida quotidiana
Matèries: Salas i Oliveras, Ramon (1891-1992)
Àmbit:Mataró
Cronologia:1936 - 1939
Autors add.:Clavell i Nadal, Xavier ; Guanyabens i Calvet, Nicolau
Accés: https://raco.cat/index.php/FullsMASMM/article/view/426826
Localització: B. Pompeu Fabra (Mataró); Institut Ramon Muntaner; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 829
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Documents de la Guerra Civil / Joan Giménez Blasco, Jordi Malé I Pegueroles
Giménez i Blasco, Joan


En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, núm. 136 (juny 2023), p. 34-44 : il. (Estudis

A continuació reproduïm diversos documents del període de la Guerra Civil conservats al Museu Arxiu de Santa Maria, la majoria dels quals provenen del fons Ramon Salas Oliveras. A través d'ells es palesa el dia a dia de la gent de Mataró durant uns anys de gran duresa, marcats per un conjunt de realitats i situacions en què es combinaren els esdeveniments més habituals a la societat de l'època amb l'agreujant de la problemàtica derivada d'un enfrontament bèl·lic. Els textos que acompanyen les imatges han estat redactats per Joan Giménez Blasco, amb la col·laboració de Jordi Malé Pegueroles.


Matèries: Guerra civil espanyola ; Fonts documentals ; Rereguarda ; Vida quotidiana ; Documents gràfics
Matèries:Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró
Àmbit:Mataró
Cronologia:1936 - 1939
Autors add.:Malé i Pegueroles, Jordi (Col·l.)
Accés: https://raco.cat/index.php/FullsMASMM/article/view/426827
Localització: B. Pompeu Fabra (Mataró); Institut Ramon Muntaner; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 829
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Josep Montserrat i Cuadrada. Revolució, repressió i exili (1936-1939) / Josep Montserrat i Bartra
Montserrat i Bartra, Josep


En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, núm. 135 (febrer 2023), p. 5-20 : il. (Estudis

El 18 de juliol de 1936, el govern de la Generalitat ordenà un seguit de registres preventius per neutralitzar possibles persones que poguessin adherir-se a l'aixecament militar de les tropes de l'Àfrica. A Mataró, un dels registres va tenir lloc a casa de Josep Monserrat i Cuadrada, un industrial de l'adoberia, aleshores president de la Caixa d'Estalvis de Mataró i membre destacat de la secció local de la Lliga Regionalista. En acabar l'escorcoll, el van detenir. Començava un llarg període de guerra, que per a Monserrat va ser d'empresonament durant més de quatre mesos, judici absolutori, marxa inevitable a l'exili, estada de dos anys al Brasil i retorn a la primavera de 1939. Tota aquesta trajectòria va quedar recollida en dos lligalls manuscrits, a manera de memòries, escrits per Josep Monserrat en temps d'exili. El seu net, Joaquim Montserrat i Bartra, autor d'aquest article, els ha transcrit i documentat, i ens ofereix la síntesi del relat autobiogràfic del seu avi, una font primària d'una vàlua extraordinària.


Matèries: Guerra civil espanyola ; Industrials ; Banquers ; Memòries ; Dietari ; Repressió política ; Exili
Matèries: Montserrat i Cuadrada, Josep (1877-1959)
Àmbit:Mataró ; Brasil
Cronologia:1936 - 1939
Accés: https://raco.cat/index.php/FullsMASMM/article/view/419957
Localització: B. Pompeu Fabra (Mataró); Institut Ramon Muntaner; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 829
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Biblioteca Popular de la Caixa d'Estalvis de Mataró (1929-2022) / Pere Tió i Casas
Tió i Casas, Pere


En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, núm. 135 (febrer 2023), p. 21-35 : il. (Estudis

La Biblioteca Popular de la Caixa d'Estalvis de Mataró, oberta provisionalment l'any 1929 a la seu central de la Caixa del carrer d'en Palau, i traslladada l'any 1934 a un nou edifici de la plaça de Santa Anna, va esdevenir el gran centre d'irradiació de la cultura a Mataró durant dècades, amb museu, arxiu, sala d'actes i sala d'exposicions. En aquest article, Pere Tió ressegueix la llarga trajectòria d'aquesta important biblioteca, fundada, regentada i gestionada per la Caixa d'Estalvis de Mataró -després Laietana i avui Fundació Iluro-, i també mostra com va ser l'obra social senyera de l'entitat d'estalvis, que va sostenir, al llarg de molts anys, obres culturals, socials i benèfiques que l'Ajuntament no podia assumir per manca de recursos.


Matèries: Biblioteques públiques ; Biblioteques populars ; Caixes d'estalvis ; Obra social i cultural ; Institucions culturals
Matèries:Biblioteca de la Caixa d'Estalvis Laietana de Mataró
Àmbit:Mataró
Cronologia:1929 - 2022
Accés: https://raco.cat/index.php/FullsMASMM/article/view/419958
Localització: B. Pompeu Fabra (Mataró); Institut Ramon Muntaner; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 829
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Més d'un segle de cartellistes i cartells de Les Santes. III : 1979 - 1994 / Jordi Malé i Pegueroles
Malé i Pegueroles, Jordi


En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, núm. 135 (febrer 2023), p. 36-52 : il. (Estudis

Tercer article de la sèrie dedicada a cartellistes i cartells de Les Santes, després dels publicats als núm. 132 i 134 dels Fulls. Se centra en l'època compresa entre el 1979, any que suposa un punt d'inflexió per a la Festa Major mataronina, i el 1994. Un període que pot qualificarse d'eclèctic ja que els successius cartells que s'editen són sovint molt diferents entre ells i responen a motivacions i concepcions molt diverses. S'alternen, a més, cartellistes que provenen del món del disseny amb altres del món de l'art i també ninotaires. Jordi Malé, membre de Museu Arxiu de Santa Maria, documenta aquesta tercera etapa dels cartells de Les Santes i aporta informació sobre el conjunt de cartellistes que els van realitzar.


Matèries: Festes religioses ; Festes populars ; Festes majors ; Cartells ; Artistes ; Exposicions culturals ; Programes
Àmbit:Mataró
Cronologia:1979 - 1994
Accés: https://raco.cat/index.php/FullsMASMM/article/view/419959
Localització: B. Pompeu Fabra (Mataró); Institut Ramon Muntaner; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 829
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
De la Polka de las Piedras al Ball de les Pedretes. 140 anys de la seva estrena (1882-2022) / Tomàs Manyosa i Ribatallada
Manyosa i Ribatallada, Tomàs


En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, núm. 134 (octubre 2022), p. 4-15 : il. (Estudis

Del popular Ball de les Pedretes que forma part de la representació dels Pastorets de Sala Cabanyes des de 1933, se n'ha escrit molt, però sempre amb l'enigma del seu origen. Tomàs Manyosa, estudiós del món de la dansa a Catalunya, ha descabdellat la trajectòria d'aquesta peça simpàtica i alegre, fins a arribar al seu origen, el moment d'inspiració en el qual, a cop segur, podem parlar d'un autor de la música, un creador de la primera coreografia i una estrena amb dia, hora i indret determinats. Aquest estudi posa llum a la procedència d'un ball emblemàtic i tradicional que clou el segon acte de la representació de L'Estel de Natzaret, els Pastorets de la Sala Cabanyes, i que continua ben viu en l'àmbit escolar i en les seccions infantils de molts esbarts.


Matèries: Teatre popular ; Tradicions populars ; Nadal ; Pastorets ; Danses populars
Àmbit:Mataró
Cronologia:1882 - 2022
Accés: https://raco.cat/index.php/FullsMASMM/article/view/419528
Localització: B. Pompeu Fabra (Mataró); Institut Ramon Muntaner; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 829
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Més d'un segle de cartellistes i cartells de Les Santes. II : 1959-1978 / Jordi Malé i Pegueroles
Malé i Pegueroles, Jordi


En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, núm. 134 (octubre 2022), p. 16-33 : il. (Estudis

Segon article de la sèrie dedicada a cartellistes i cartells de Les Santes, després del primer publicat al núm. 132 dels Fulls. Se centra en el període comprès entre el 1959 i el 1978, un cop deixades enrere les dues primeres dècades de la postguerra, i ressegueix l'evolució del cartellisme de la Festa Major des de la irrupció d'una figura com l'artista Josep Maria Rovira i Brull, que n'elevarà el nivell, passant per l'època en què s'imposa el disseny gràfic, fins a arribar als cartells del Foment Mataroní, que van donar un nou impuls a la celebració. Jordi Malé, membre de Museu Arxiu de Santa Maria, documenta aquesta segona etapa del cartellisme de Les Santes i aporta informació sobre artistes i dissenyadors/es que la van protagonitza.


Matèries: Festes religioses ; Festes populars ; Festes majors ; Cartells ; Artistes ; Exposicions culturals ; Programes
Àmbit:Mataró
Cronologia:1959 - 1978
Accés: https://raco.cat/index.php/FullsMASMM/article/view/419529
Localització: B. Pompeu Fabra (Mataró); Institut Ramon Muntaner; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 829
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Travessia pirinenca de Joan Jubany i Pera durant la guerra civil ; història personal d'una evasió / Joan Jubany i Mulet
Jubany i Mulet, Joan


En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, núm. 134 (octubre 2022), p. 34-48 (Estudis

Durant la Guerra Civil, en territori republicà, molts joves cridats a files no es van incorporar a l'exèrcit: van desertar. S'amagaren, s'emboscaren, s'exiliaren i/o passaren a combatre a l'altre bàndol del front. Aquest darrer cas és el del mataroní Joan Jubany i Pera. Un cas que podem conèixer bé gràcies al diari que ell mateix va escriure i que ens situa en el convuls context personal, familiar i social del moment. Joan Jubany i Mulet, autor d'aquest estudi, ha analitzat el diari del seu besavi i documenta amb detall una de les diverses rutes d'evasió que s'organitzaren cap als passos fronterers i que altres fugitius com ell van resseguir. Una aportació, a partir de vivències personals, a la història dels exilis poc coneguts dels primers anys del conflicte.


Matèries: Guerra civil espanyola ; Deserció ; Exili ; Memòries ; Dietari
Matèries: Jubany i Pera, Joan
Àmbit:Mataró
Cronologia:[1936 - 1939]
Accés: https://raco.cat/index.php/FullsMASMM/article/view/419530
Localització: B. Pompeu Fabra (Mataró); Institut Ramon Muntaner; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 829
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
En el 250è aniversari de l'arribada de les relíquies de les santes a Mataró / Joan Giménez Blasco
Giménez i Blasco, Joan


En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, núm. 133 (juny 2022), p. 10-19 : il. (Estudis

En ocasió de commemorar enguany el 250è aniversari de l'arribada de les relíquies de les santes Juliana i semproniana a la nostra ciutat, l'historiador Joan Giménez Blasco aplega alguns dels testimonis més rellevants que han sustentat la devoció de Mataró vers les seves patrones: des de vestigis arqueològics del primer cristianisme fins als escrits de patriotisme sacre de l'època moderna, passant per les primeres referències escrites de l'època medieval. L'article també dona a conèixer una obra pictòrica del segle XIX que presenta una temàtica inèdita en la iconografia de les Santes, i acaba amb l'esment de l'esgrafiat que l'artista Jordi Cuyàs dedicà a Juliana i Semproniana el 2002, situat prop de l'indret que acull una làpida commemorativa de l'arribada de les seves relíquies l'any 1772.


Matèries: Festes populars ; Festes religioses ; Festes majors ; Edat moderna ; Devoció als sants ; Relíquies ; Commemoració
Àmbit:Mataró
Cronologia:1772
Accés: https://raco.cat/index.php/FullsMASMM/article/view/403968
Localització: B. Pompeu Fabra (Mataró); Institut Ramon Muntaner; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 829
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Les Santes com a festa barroca : apunts per a un marc conceptual / Maria Garganté Llanes
Garganté i Llanes, Maria


En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, núm. 133 (juny 2022), p. 20-25 : il. (Estudis

Els orígens de la festa de Les Santes s'emmarquen plenament en el temps del barroc. Des de finals del segle XVII, la devoció popular cap a Juliana i Semproniana va augmentar arran de la notícia del seu origen mataroní, i a finals del segle XVIII el fervor es disparà amb l'arribada de les relíquies. Maria Garganté, doctora en Història de l'Art per la Universitat de Barcelna, ens apropa al context de l'època i mostra quins eren els elements bàsics de les celebracions barroques , tant les ordinàries del cicle litúrgic anual - en lloc preeminent, la de de Corpus- com les extrordinàries, entre les quals les solemnitats pel trasllat de relíquies. Aquest darrer és el cas de la festa mataronina. L'exaltació de les relíquies de les seves santes protectores, garantia de prestigi per a l'església local i per a la ciutat, és la base de la que serà, anys a venir, la Festa Major.


Matèries: Festes populars ; Festes religioses ; Festes majors ; Edat moderna ; Devoció als sants ; Relíquies ; Iconografia ; Barroc
Àmbit:Mataró
Cronologia:[1700 - 1800]
Accés: https://raco.cat/index.php/FullsMASMM/article/view/403969
Localització: B. Pompeu Fabra (Mataró); Institut Ramon Muntaner; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 829
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Els Primers anys de la festa de Les Santes / Nicolau Guanyabens i Calvet
Guanyabens i Calvet, Nicolau


En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, núm. 133 (juny 2022), p. 26-42 : il. (Estudis

A partir de 1772, any d'arribada de les relíquies de les santes Juliana i Semproniana a Mataró arrenca una nova festa a la ciutat, que se celebra anualment cap al 27 de juliol i que, amb el pas dels decennis , esdevindrà una festa singular amb denominació d'origen: Les Santes, la Festa Major. Nicolau Guanyabens i Calvet documenta, de la mà del Calaix de sastre de Rafael d'Amat i Cortada, baró de Maldà, com es va celebrar la nova festa de Les Santes durant el seus primers trenta anys, fins a l'esclat de la Guerra del Francès. Analitza com Santa Maria va acollir les relíquies i les va confiar a la confraria de Sant Desideri, com es van organitzar els actes amb un absolut component religiós a semblança de la festa del Corpus i com la devoció generà un llegat artístic important.


Matèries: Festes populars ; Festes religioses ; Festes majors ; Edat moderna ; Devoció als sants ; Relíquies ; Fonts documentals
Àmbit:Mataró
Cronologia:[1772 - 1800]
Accés: https://raco.cat/index.php/FullsMASMM/article/view/404122
Localització: B. Pompeu Fabra (Mataró); Institut Ramon Muntaner; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 829
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Defensar la llengua o sotmetre's a l'Estat : l'Escola Pia, els llibres del Pare Guañabens i la dictadura primoriverista / Eduard Puigventós López
Puigventós López, Eduard


En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, núm. 132 (febrer 2022), p. 6-21 : il. (Estudis

L'obra didàctica del Pare escolapi Josep Guañabens i Maspons (Mataró 1877-Alella 1956) coincidí amb els plantejaments pedagògics de l'Escola Nova a la Catalunya d'inicis del segle XX. Els seus cinc llibres de lectura per a infants i joves, escrits en castellà però amb un apartat en llengua catalana, li reportaren problemes durant la dictadura de Primo de Rivera. L'historiador Eduard Puigventós analitza el rebombori que causà la inclusió d'apartats finas en català en els textos escolars i les conseqüències derivades d'aquest "desafiament" que afectaren la institució de l'Escola Pia del país. L'article tracta de l'intent de renovació pedagògica i de la voluntat de tenir present la llengua pròpia en l'ensenyament versus la intransigència i la repressió que arribà a totes les capes socials , també als ordes religiosos.


Matèries: Dictadura de Primo de Rivera ; Escola religiosa ; Llengua catalana ; Clergues ; Professors ; Renovació pedagògica
Matèries: Guanyabens i Maspos, Josep (1877-1956)
Matèries:Escola Pia
Àmbit:Mataró ; Maresme
Cronologia:[1923 - 1930]
Accés: https://raco.cat/index.php/FullsMASMM/article/view/403963
Localització: B. Pompeu Fabra (Mataró); Institut Ramon Muntaner; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 829
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Més d'un segle de cartellistes i cartells de Les Santes. I : 1894-1958 / Jordi Malé
Malé i Pegueroles, Jordi


En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, núm. 132 (febrer 2022), p. 22-41 : il. (Estudis

Entre juny i agost de 2021, el Museu Arxiu de Santa Maria va exposar, per primera vegada, la seva gran col·lecció de cartells i programes de la festa de Les Santes, la més completa que es conserva, amb exemplars únics del tombant del segle XIX al XX, amb l'afegi del cartell de 1934, cedit per l'Arxiu Comarcal del Maresme - Arxiu Municipal de Matró, i la posterior arribada del de 1931, en possessió de la família Gil Cristóbal. Amb motiu d'aquesta exposició, l'equip del Museu Arxiu, amb l'ajut de persones externes, va endegar treballs de documentació a l'entorn de la iconografia, l'autoria i el context històric dels cartells. En aquest estudi, Jordi Malé i Pegueroles dona a conéixer notícies i dades, en bona part inèdites, sobre els cartells antics que es conserven fins a arribar al de 1958, com també sobre la diversitat de cartellistes que els van dissenyar.


Matèries: Festes religioses ; Festes populars ; Festes populars ; Festes majors ; Cartells ; Artistes ; Exposicions culturals ; Programes
Àmbit:Mataró
Cronologia:1894 - 1958
Accés: https://raco.cat/index.php/FullsMASMM/article/view/403964
Localització: B. Pompeu Fabra (Mataró); Institut Ramon Muntaner; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 829
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Joan Arnó i Castanyer, obrer i tècnic tèxtil, tenor d'èxit i republicà mataroní exiliat a Xile i Argentina / Josep Vall i Segura
Vall i Segura, Josep


En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, núm. 132 (febrer 2022), p. 42-48 : il. (Estudis

De família obrera i lligada al ram del tèxtil, Joan Arnó i Castanyer (Mataró 1900- Buenos Aires 1969) sorprengué tothom quan als 25 anys debutà com a tenor al Clavé Palace. Gràcies a les seves qualitats artístiques i sense estudis musicals previs remarcables, inicià una carrera professional meritòria, que quedà estroncada amb la Guerra Civil. L'exili el portà al camp d'Argelers i després, l'agost de 1939, s'exilà a Sud-amèrica, on treballa de tècnic tèxtil sense abandonar del tot la seva vocació artística, que continuà en activitats culturals i radiofòniques vinculades amb la seva militància d'esquerres, catalanista i republicana. Josep Vall i Segura, director executiu de la Fundació Josep Irla, reconstrueix la biografia d'aquest mataroní, fins ara poc conegut.


Matèries: Biografia ; Músics ; Obrers ; Indústria tèxtil ; Guerra civil espanyola ; Exili
Matèries: Arnó i Castanyer, Joan (1900-1969)
Àmbit:Mataró ; França ; Xile ; Argentina
Cronologia:1900 - 1969
Accés: https://raco.cat/index.php/FullsMASMM/article/view/403965
Localització: B. Pompeu Fabra (Mataró); Institut Ramon Muntaner; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 829
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Antonio Díaz García Conde (1914-1976) : un mataroní d'adopció que triomfà com a compositor de cinema a Mèxic (II) / Manuel Cusachs i Corredor
Cusachs i Corredor, Manuel


En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, núm. 131 (octubre 2021), p. 9-20 : il. (Estudis

Manuel Cusachs i Corredor ens ofereix la segona part de la biografia d'Antonio Díaz García Conde (1914-1976), músic que triomfà en terres americanes com a compositor de la banda sonora de més de tres-centes cinquanta pel·lícules. Nat a Barcelona el 1914, resident a la nostra ciutat entre els deu i els vint-i-set anys, el 1940 va marxar a Argentina, on va conèixer a Manuel de Falla, de qui va rebre una forta influència musical, s'instal·là a Mèxic i va viure l'època daurada del cinema d'aquest país entre els anys quaranta i els seixanta. Quan venia a Mataró a veure la família, era rebut amb efecte i admiració per amics i conciutadans que seguien els seus èxits a través de lapremsa local. Durant l'estada de l'any 1952, se li va retre un homenatge promogut per Cine Club Mataró, al qual es van adherir nombroses entitats ciutadanes del món de la cultura i l'esport.


Matèries: Biografia ; Músics ; Cinema
Matèries: Díaz García, Antonio (1914-1976)
Àmbit:Barcelona ; Mataró ; Mèxic
Cronologia:1914 - 1976
Accés: https://raco.cat/index.php/FullsMASMM/article/view/403956
Localització: B. Pompeu Fabra (Mataró); Institut Ramon Muntaner; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 829
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Mapa del projecte d'un nou camí entre Mataró i el Vallès / Francesc Costa Oller
Costa i Oller, Francesc


En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, núm. 131 (octubre 2021), p. 21-31 : il. (Estudis

L'any 1995, el Museu Arxiu va ingressar el mapa manuscrit del segle XVIII que il·lustra un projecte de carretera per unir l'àrea de Mataró ambla de Granollers. Pel seu alt interès, ja va ser documentat extensament per Joaquim Llovet i per Francesc Costa, autor d'aquest article, en obres que es relacionen a la bibliografia. Enguany, amb motiu del 75è aniversari del Museu Arxiu, s'ha dut a terme la necessària restauració del mapa, realitzada per Laia Contreras i Mauri Aragón, amb la supervisió de Maria Carme Balliu, del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya. Hem demanat a Francesc Costa, coneixedor dels camins històrics de la Serralada Litoral, que n'identifiqui els elements constructius i naturals que hi figuren dibuixats, tant els indicats a la llegenda com els que no tenen nom. A més de contextualitzar-los, ressegueix els dos camins corresponents a la doble proposta que el projecte plantejava: el trajecte per Parpers i el trajecte de Can Ribot.


Matèries: Documents gràfics ; Mapes i plànols ; Xarxa viària ; Projectes ; Carreteres
Àmbit:Mataró ; Granollers ; Vallès Oriental
Cronologia:[1700 - 1800]
Accés: https://raco.cat/index.php/FullsMASMM/article/view/403957
Localització: B. Pompeu Fabra (Mataró); Institut Ramon Muntaner; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 829
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Jordi Arenas i la música / Nicolau Guanyabens i Calvet
Guanyabens i Calvet, Nicolau


En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, núm. 131 (octubre 2021), p. 32-46 : il. (Estudis

Jordi Arenas i Clavell (1920-1998) va ser un artista de prestigi, amb una obra extensa i variada, i també músic i activista cultural. La casa familiar del carrer d'Argentona, avui Centre d'Art Germans Arenas, va ser un punt de trobada d'artistes en el context dels intents de recuperació de la normalitat en temps de la postguerra. Si bé la plàstica ocupà tota la seva vida professional, l'activitat musical li reportà moltes satisfaccions i li donà una projecció pública sorprenent, de manera que ell mateix reconeixia que l'art musical li agradava tant o més que el pictòric. Nicolau Guanyabens i Calvet ens apropa a l'Arenas Músic, la seva formació de jove, la fructífera etapa de l'Orfeó Mataroní i la seva providencial intervenció per revitalitzar la interpretació de la Missa de les Santes, la peça musical més emblemàtica de la ciutat. Amb aquest article, el Museu rxiu s'afegeix a la commemoració del centenari del naixement de l'artista, que havia de ser el novembre de 2020 i que, per raó de la pandèmia, s'ha estirat en el temps fins al novembre de 2021.


Matèries: Biografia ; Artistes ; Músics
Matèries: Arenas i Clavell, Jordi (1920-1998)
Àmbit:Mataró
Cronologia:1920 - 1998
Accés: https://raco.cat/index.php/FullsMASMM/article/view/403958
Localització: B. Pompeu Fabra (Mataró); Institut Ramon Muntaner; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 829
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
1652, l'any de la pesta a Mataró / Francesc Forn i Salvà
Forn i Salvà, Francesc


En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, núm. 130 (juny 2021), p. 8-21 : il. (Estudis

Estudi sobre l'exvot del bergantí goleta (lugre) Sebastiano que el capità Pau Lloveras i Riera va oferir a la Mare de Déu de la Cisa a final del segle XIX. Partint de l'ofrena de l'exvot, es reconstrueix la vida de Pau Lloveras i la història del veler Sebastiano, i també es parla de l'autor de l'exvot i s'interpreta el significat narratiu de la imatge representada en la pintura; s'identifica, a més, quin va ser el cicló que va originar-la i se'n segueix l'evolució i els efectes en la navegació del bergantí goleta. Finalment, s'explica amb paraules de mateix capità Pau LLoveras, com eren a bord les hores de combat contra les maltempsades. L'autor d'aquest treball de recerca, Josep Estruch Traité, besnet del capità Pau Lloveras i Riera, el dedica al seu besavi a tall d'exvot.


Matèries: Epidèmies ; Pesta
Àmbit:Mataró
Cronologia:1652
Accés: https://raco.cat/index.php/FullsMASMM/article/view/403951
Localització: B. Pompeu Fabra (Mataró); Institut Ramon Muntaner; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 829
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Notícia de l'exvot del bergantí goleta Sebastiano ofert a la Mare de Déu de la Cisa pel capità Pau LLoveras i Riera a final del segle XIX / Josep Estruch Traité
Estruch i Traité, Josep


En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, núm. 130 (juny 2021), p. 22-35 : il. (Estudis

Estudi sobre l'exvot del bergantí goleta (lugre) Sebastiano que el capità Pau Lloveras i Riera va oferir a la Mare de Déu de la Cisa a final del segle XIX. Partint de l'ofrena de l'exvot, es reconstrueix la vida de Pau Lloveras i la història del veler Sebastiano, i també es parla de l'autor de l'exvot i s'interpreta el significat narratiu de la imatge representada en la pintura; s'identifica, a més, quin va ser el cicló que va originar-la i se'n segueix l'evolució i els efectes en la navegació del bergantí goleta. Finalment, s'explica amb paraules de mateix capità Pau LLoveras, com eren a bord les hores de combat contra les maltempsades. L'autor d'aquest treball de recerca, Josep Estruch Traité, besnet del capità Pau Lloveras i Riera, el dedica al seu besavi a tall d'exvot.


Matèries: Vaixells ; Transport marítim ; Exvots ; Navegació ; Iconografia ; Devoció mariana
Matèries: Lloveras i Riera, Pau (1853-1915)
Matèries:Bergantí goleta Sebastiano
Àmbit:Maresme
Cronologia:[1850 - 1900]
Accés: https://raco.cat/index.php/FullsMASMM/article/view/403952
Localització: B. Pompeu Fabra (Mataró); Institut Ramon Muntaner; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 829
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Antonio Díaz García Conde (1914-1976) : un mataroní d'adopció que triomfà com a compositor de cinema a Mèxic (I) / Manuel Cusachs i Corredor
Cusachs i Corredor, Manuel


En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, núm. 130 (juny 2021), p. 36-48 : il. (Estudis

Antonio Díaz García, que va néixer a Barcelona el 1914 i va viure a la nostra ciutat entre els deu anys i els viny-i-set, es va iniciar musicalment a la parròquia de Santa Maria del Mar, continuà estudint solfeig i piano a Mataró, i posteriorment anà al Conservatori del Liceu de Barcelona, on cursà els estudis de composició. En la seva etapa mataronina, participà activament en diversos àmbits com a pianista, compositor i director de conjunts i corals, fins que, acabada la Guerra Civil, tingué l'oprtunitat de marxar a Amèrica amb la companyia de Ballet Español. Les circumstàncies el portaren fins a Mèxic, país on triomfaria definitivament coma a compopsitor de la banda sonora de més de tres-centes cinquanta pel·lícules. Manuel Cisachs i Corredor, periodista, ens ofereix una primera part de la biografia d'aquest mataroní d'adopció, a partir de documents aportats per la família Díaz i d'unes cartes inèdites que el compositor havia enviat al seu amic Antoni Boter de Palau.


Matèries: Biografia ; Músics ; Cinema
Matèries: Díaz García, Antonio (1914-1976)
Àmbit:Barcelona ; Mataró ; Mèxic
Cronologia:1914 - 1976
Accés: https://raco.cat/index.php/FullsMASMM/article/view/403953
Localització: B. Pompeu Fabra (Mataró); Institut Ramon Muntaner; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



página 1 de 42
ir a la página                         

Base de datos  FONS : Formulario avanzado

   
Buscar:
en el campo:
 
1     
2   
3